CARNESTOLTES. 

      Si volem saber l’origen d’aquesta festa, pareix que, per versemblances i reminiscències, ens podem submergir en la nostra història com a essers humans i veure que pareix tindre unes raïls, tan fondes i variades com la nostra pròpia espècie.

Amb tot, pareix que les primeres evidències de la festa com a tal, son de començaments del segle XIII i estàn lligades certes desfilades que es feien amagant l’identitat i que barrejant-se amb les festes paganes de finals d’ivern, evolucionaren cap una festa de goig previ a l’austeritat de la quaresma.

      Però, degut al propi caràcter festiu, lúdic i popular de la festa, ha anat convertint-se en la més gran, important i participativa, de les festes del nostre poble. Aquella festa que començaren quatre, en sortir dels obscurs anys en que estigué prohibida, enguany compleix quaranta anys, que fou institucionalitzada. Quaranta anys en els que han nascut i desaparegut comparses, quaranta anys on els vestits han passat de veritables obres d’artesania casolana a espectaculars dissenys de ploma i lentejuela. Quaranta anys que han fet que els carrers de Vinaròs, s’omplin amb milers de persones desfressades des de dijous llarder fins l’enterro de la sardina; amb milers desfilant a les dues rues de dissabte i diumenge, mirades i admirades per molts milers mes que xalen veient i disfrutant de les més populars festes del nostre poble.

      Una festa, declarada d’interés turístic autonòmic el 2007 i que per culpa de les circumstàncies sanitàries que hem viscut ha tingut que traslladar les seues dates de celebració del seu quaranté aniversari, a finals d’abril i primers de maig, però, que pot ser una climatologia més suau que la del mes de febrer, faci que sigui, fins i tot, més espectacular de l’habitual.