Com va sorgir la idea?
Comprovem llavors que, fins i tot sent molt bona (encara que perfectible com tot en aquesta vida) l'atenció sanitària, existia una carència absoluta de qualsevol classe de servei que poguera oferir acompanyament a qui poguera precisar-ho. Era i és un treball que recau en la família* i per a la qual, fins i tot realitzant-lo amb tot l'amor i voluntat del món, representa un clar sacrifici i fins i tot hi ha ocasions en què els és impossible poder dur-ho a terme.
I ja ni imaginar poder viatjar. Les mancances assistencials arriben ja a nivells de tal cota, que el simple fet de gaudir d'una mínima oferta turística, es torna un impossible.
Tots sabem de casos en què es contracta de manera no legal a persones per a realitzar aquesta funció, però és una situació que no aporta a qui contracta ni a qui rep el servei, cap cobertura o garantia legal.
També el transport, com a activitat complementària a l'atenció a les persones dependents o amb discapacitat, és un camp a tindre en compte.
El vehicle és un factor molt important a tindre en compte, ja que no tots els vehicles, tenen el mateix centre de gravetat o la mateixa inèrcia o generen el mateix moment angular a la persona usuària. La qual, ja per si mateixa, presenta unes característiques físiques particulars, especialment, les usuàries de cadira de rodes pel fet que el seu seient, no forma part de l'estructura del vehicle i els efectes de les forces físiques al fet que es veuen sotmeses, són diferents.
Per això, han de tindre's en compte el tipus de vehicle, com més alt, majors són les forces físiques al fet que es veu sotmesa la persona usuària; el mateix succeeix amb el centre de gravetat, menys agressiu com més baix; els ancoratges de les cadires, quatre, exercint la tensió des dels vèrtexs d'un quadrangle i per davall del centre de gravetat de la mateixa i el cinturó de seguretat, amb, almenys, tres punts d'ancoratge, són els elements de seguretat passiva. I tot això, ha de complementar-se, amb la consciència efectiva, per part de qui condueix, d'aquestes característiques especials de les persones usuàries de vehicles adaptats.
Título de diapositiva
Escriba su subtítulo aquíBotón
Título de diapositiva
Escriba su subtítulo aquíBotón
Título de diapositiva
Escriba su subtítulo aquíBotón
Título de diapositiva
Escriba su subtítulo aquíBotón
Título de diapositiva
Escriba su subtítulo aquíBotón
Título de diapositiva
Escriba su subtítulo aquíBotón
Título de diapositiva
Escriba su subtítulo aquíBotón
Un accident, una diagnosi mèdica, el simple esdevenir del temps depenent d'altres persones o una ocupació que no és, sinó, el lliurament a altres persones, són espases de Dàmocles que pengen sobre els nostres caps i que en qualsevol moment poden -i abans o després, però sempre, acaben fent-ho- esdevenir en una crisi.
Aquestes crisis, que des de fora poden semblar simples episodis lleus de cansament, s'acumulen si no s'afronten. I acaben afectant, tant a qui les pateix de manera directa, com al seu entorn.
I quan qui la pateix, és una persona de qui depén una altra o altres, les conseqüències s'agreugen de manera exponencial. Per això, és important minimitzar els seus efectes, atallant-les en les seues fases inicials i fins i tot preparar el camí, perquè quan apareguen, els seus efectes siguen mínims i sense conseqüències permanents.