PASQUA.
Aquesta paraula pervé del terme hebreu «pésaj» i significa «pas» i que refereix a la festa jueva que commemora l’alliberament d’Egipte. I és, el que s’explica a les escriptures cristianes que fou a celebrar Jesús a Jerusalem.
En la tradició cristiana, commemora la mort i resurrecció de Jesús, l'eix central del cristianisme i, per això mateix, la festa més important del calendari cristià. En el Concili de Nicea (325 dC) van establir que la Pasqua seria el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per això se celebra en una data diferent cada any.
La Setmana Santa commemora la Passió de Crist: la seua entrada a la ciutat de Jerusalem, l'Últim Sopar, el Viacrucis carregant la creu, la seua mort, crucificat i la resurrecció.
L'arribada a Jerusalem se celebra amb el Diumenge de Rams: una multitud de seguidors li van rebre alçant palmes, reconeixent-li com el fill de Déu en la Terra. Aquesta tradició encara és present en l'actualitat amb la benedicció de palmes i palmons a les esglésies. Hem de destacar aquí, el gran fervor i seguici popular que ha generat l'anomenada «Processó de la Burreta», començada per mossén Miquel Romero (EPD) i que cada any reuneix més i més gent.
El cicle processional continua el Dimecres Sant a les 05:00, amb la recuperada «Processó de la Matinada». Després la nit de Dijous Sant, dia en què es commemora l'últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. El Via Crucis, amb què es recorda la tortura, humiliació i crucifixió de Jesús el Divendres Sant al matí. I la de l'enterrament, a la nit com a culminació del procés de captura, judici i mort de Jesús.
I, culmina tot amb el Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció, el dia en què Jesús va ressuscitar, tres dies després de ser crucificat; amb l'anomenada, «Processó de l'encontre», entre Jesús ressuscitat i la seua mare. En aqueix sentit, la Pasqua marca el final de la Setmana Santa, els últims dies de Jesús.
Cal, també, destacar, que els monuments escultòrics que representen els passos de la passió i mort de Jesús, que es fan possessionar, es poden veure i admirar els dijous i divendres sants, a la plaça parroquial.
Però, no seríem un poble veritablement mediterrani, si l'abstinència de la Quaresma, no ens haguera servit per a desenvolupar un exquisit receptari on es barregen els productes de l'horta amb els de la mar i que es poden gaudir, aquest començament de primavera, als nombrosíssims restaurants de la població, culminant-ho, amb els productes de les molt reconegudes pastisseries i fleques del poble.